Presentació de les jornades d'agricultura ecològica

E

ls beneficis socials, econòmics, ambientals i ecològics de l’agricultura ecològica i sobretot de la producció agroalimentària ecològica són múltiples. En primer lloc els camps de conreu abandonats de la serralada de Marina són un patrimoni natural edàfic de sòls fèrtils malbaratats que cal recuperar. Els conreus ecològics protegeixen el sòl de l’erosió, preserven el paisatge agrícola-forestal, afavoreixen la biodiversitat i son respectuosos amb el medi ambient, ja que no fa servir productes fertilitzants ni pesticides químico-sintètics com l’agroindústria.

Els aliments “biològics” “orgànics” o “ecològics” són els més saludables, nutritius, saborosos i segurs perquè contenen més antioxidants, minerals i vitamines que els convencionals o els modificats genèticament provinents de la indústria agroquímica. Entre les principals conclusions del projecte Quality Low Input Food de Carlo Leifert, Dr. en Microbiologia i Bromatologia de la Universitat de New-castle (Anglaterra) presentat a Barcelona, es diu que les verdures ecològiques contenen més fòsfor, potassi, magnesi, ferro, coure i zinc i més vitamines A, B i C.

Un altre gran objectiu de l’agroecologia és la relocalització del procés alimentari, prioritzant la producció, la transformació i la distribució de proximitat. Treballant per a la sobirania alimentaria, crea llocs de treball i xarxes de consum ecològic i solidari que garanteixin un preu just per als consumidors i la retribució digna dels pagesos. A més d’insostenible i antiecològic, el model agroindustrialista global amaga un projecte polític neoliberal de caire totalitari (OMC, FMI, BM, UE) d’apropiació privada de la biodiversitat mitjançant les patents de propietat del patrimoni genètic de la biosfera (biopirateria), de monopolització del comerç de les llavors i de promoció dels organismes genèticament modificats (transgènics), que destrueix les economies agràries tradicionals de les comunitats locals a nivell planetari i sotmet la pagesia a la misèria i a la pobresa. Davant de tot això, l’agricultura ecològica planteja un projecte participatiu i democràtic de relocalització dels recursos agraris, de sobirania alimentària, d’economies locals integrades en el territori, sostenibles i respectuoses amb els cicles naturals.

Els Verds de Badalona, Associació per a la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural manifestem la nostra satisfacció per poder encetar el debat d’aquestes IV Jornades amb una conferència d’en Mariano Bueno, expert en Agricultura Ecològica, Geobiologia, Biohabitabilitat i autor de llibres com Viure en Casa Sana o L’Hort Familiar Ecològic. I de comptar amb la participació de Mª Dolors Clotas, Helena Fusté, Manel Casademunt, Carles Àlvarez, Sara Chinchilla i Feliu Madaula a la taula rodona per a enriquir el debat sobre la necessitat de l’agricultura ecològica, dels horts urbans i de les xarxes de consum a Badalona, tot compartint les seves experiències en aquest terreny. A tots ells i elles moltes gràcies. Igualment volem agrair a Josep Ll. Freijo i sobretot a Martí Rosell per a la visita guiada a la finca d’agricultura ecològica  de la Torre Dorda de Sant Andreu de Llavaneres.

 No hi falteu! Esteu convidats. Finalment, també donem les gràcies al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a l’Associació de Veïns del Centre de Badalona, al Cor de Marina i a l’Autoescola Montecarlo per fer possible aquestes IV Jornades de Patrimoni Ecològic de la Serralada de Marina, dedicades a l’Agricultura Ecològica, els horts urbans i les xarxes de consum responsable i ecològic.